A través del espejo :: Blog literario… y más

A través del espejo

Tornada a la rutina:

Posted on Septiembre 15th, 2018 by henrietta
Posted in Sin categoría | No Comments »

Ja a mitjans de septembre, acab de viure una d’aquestes situacions que tant em disgusten: quan vaig començar a treballar a hisenda, una de les primeres coses que em va agradar va ser el bon ambient que hi havia. Ara una peça que ajudava considerablement al bon ambient, ja no hi és.
Com som d’efectes retardats, de vegades, d’entrada, vaig pensar que marxava perquè no estava a gust, cosa que pot passar quan tens una responsabilitat que t’obliga a dependre d’un ésser d’aquests tan fastigosos, com solen ser els polítics, amb comptades excepcions.
Els primers dies no em vaig adonar que realment marxava perquè l’havien acomiadat. Amb quasi 45 anys, puc comptar alguns bons caps, uns millors que altres però una gerenta com la Teresa no l’havia coneguda mai, amb permís del Víctor.
Em fa molta ràbia pensar que sempre qui es surt de l’estereotip acaba fent “nosa”. D’un cap esperes que vagi per feina però com s’agraeix que sigui “persona” i tracti a tothom com supós que a ella li agrada que la tractin i aquest era el cas.
Dilluns he d’anar a treballar però ja no escoltaré a riure la Teresa quan arribava cada matí. Quina sort tenen els que treballaran ara amb ella i com la trobarem a faltar naltros. I tot per culpa d’un polític que devia estar envejós d’una bona persona.
Aquesta vegada no puc dir que hagi sigut un mèrit meu descobrir-la sinò que abans meu ja tothom que la coneixia sabia que era una gerenta de luxe. Ahir va ser un dia trist i, de fet, no vaig poder anar al comiat… la plorera va arribar abans d’anar a dormir i ha tornat avui de matí fins que se m’ha passat. Es evident que ja no canviaré mai i quan alguna cosa em fa estar trista, hi estic molt però per sort se’m passa ràpid…
Ara toca donar gràcies pel temps bo que he passat. No puc demanar que el nou sigui ni la meitat de bo que ella perquè ja m’han dit quin tipus de persona és. En fi, una cadireta més buida per posar als records; amb el temps, resulta que he tingut sort de conèixer persones tan extraordinàries a més de bones professionals. D’aquestes sí que en tinc alguna altra.
Amb coses tan pràctiques com aquesta, enguany no he explicat res sobre les vacances però varen anar bé, molt bé! I On-off acabat a Viena, com tocava, esperant a ser corregit… paciència per si he de fer canvis, que ara a punt de començar la UOC i d’acabar un curs intensiu d’alemanys, potser hauran d’esperar.
Per acabar, bona sort, Teresa, què trobis persones que et tractin tan bé com mereixes i com tú tractes tothom!. A reveure, benvolguda gerenta.

Leave a Reply

Name

Mail (never published)

Website